Los cobertizos de Ekinci

La familia dEkinci

 

El aire que circula por los cobertizos de Ekinci es un bálsamo cuando el verano aprieta de lo lindo.

¿Ekinci? Es un vecindario de las afueras de la vieja Antioquía, actualmente capital de la provincia turca de Hatay (antiguo sultanado de Alexandreta).

En los cobertizos de las casas de Ekinci se reciben visitas; se lee; se duerme la siesta en una alfombra (no sé si es de las voladoras); los mocosos juegan; se curiosea; se tiende la ropa; se habla a distancia con la vecina; se come… En resumidas cuentas, la vida pasa sin que el calor estival te dé la lata a todas horas.

Tomates, pepinos, pimientos, queso de cabra, pollo trozeado, olivas, mermelada de zarzamora, yogur… son los ingredientes imprescindibles de una comida. Con un pan, que recuerda las creps bretonas, se van tomando raciones directamente de los platos y de los tazones. El chorrito de aceite entre los dedos es inevitable entre los bobos en fase de aprendizaje.

En Ekinci, como en muchos otros lugares de Ásia Menor, las casas estan por acabar (suele ser la fachada y otros exteriores). Me dicen que nadie quiere gastar más de lo que dispone: «conforme tengo, invierto». En la vía pública, muchas calles también han quedado por terminar o parte de los adoquines de los puntos urbanizados han sido mal colocados. Y, entonces, es fácil tropezar.

Para el colmo, la polvareda es omnipresente.

Ha sido en los cobertizos de Ekinci (hay unos cuantos en desuso), donde se ha llevado a cabo, entre el 6 y 16 de julio  de 2014, 

Mim-contes a Hatay

la sexta edición del campus infantil Live with us, SERVAS Turquia (www.servasturkiye.org), los promotores de la idea, facilitan alojamiento y la manutención en hogares de familias locales. El voluntariado solamente tiene que asumir el desplazamiento hasta Antakya (Antioquía en turco). Esta llanura del próximo Oriente, entre el Mediterráneo y las cordilleras de Siria, es un territorio de gente humilde y feliz de cultura árabe. Las comodidades para los huéspedes son las justas. Pero la acogida de los vecinos es espléndida. El altruismo es contagioso. Así pues, para Mehmet Ates, principal artífice de esta experiencia veraniega, la convocatoria es un éxito de todos, dado que tanto pequeños como adultos participantes «se lo pasan bomba».share with us. Se trata de una cita internacional de voluntarios de SERVAS dispuestos a aportar alguna enseñanza y/o entretenimiento creativo a los niños del pueblo que diariamente acuden 3 horas por la mañana y 2 al atardecer.

En los andurriales escasamente turísticos, del estilo de Antioquía y cercanías, el viajero cansado siempre llega con un montón de historias inauditas que rompen la rutina cuotidiana. Y en estos casos, los más receptivos quedan boquiabiertos con las novedades que cuenta el forastero, intercambian impresiones, disfrutan de la compañía… ¿Hay algo mejor? En definitiva, escuchan y descubren al "otro", hecho que también es posible por medio del lenguaje no-verbal (cuando los interlocutores desconecen los respectivos idiomas).

Un gato kurdo con un ojo amarillo y otro de color azul pulula de un lado a otro del cobertizo.

Quim G.

========================

The Porches of Ekinci

The air which circulates through the porches of Ekinci is pleasant when the summer is extremely hot.
Where is Ekinci? Ekinci is a district in the surroundings of the old Antioquia, nowadays the capital of the Turkish province of Hatay (sultanate of Alexandreta in ancient times).
At the porches of the houses of Ekinci people receive visits, read have a nap on a carpet (I don't know if it is a flying one or not), the children play, people dry their clothes. People also talk to their neighbour from the distance, they eat... The days go by without suffering the heat
Tomatoes, yoghurt, cucumbers, chopped chicken, olives, jam, peppers, honey, blackberry... are the essential ingredients of a meal. Their bread, which reminds me the Breton crepes, is used to eat the food directly from the bowls and dishes. It's difficult for a foreigner to eat this delicious food without avoiding to dirty your fingers with oil.
In Ekinci, like other places of Minor Asia, the houses are not finished (normally the facade). People said to me that they don't want to apply a mortgage.
I've been at the porches of Ekinci (some of them they are not used) where the 6th edition of the Children's Campus “Live with us, share with us” took place from 6th to 16th of July .
This is an International meeting of SERVAS volunteers who are ready to bring entertainment, creative and pedagogical activities to the children of the region who attended 3 hours a day in the morning and two hours in the evening. SERVAS Turkey (www.servasturkiye.org), the promoters of the idea, who provided you the accommodation and the daily maintenance and meals with the families of the area. The volunteers must pay the trip to Antakya (Hatay).
This plain of Middle East, between the Mediterranean Sea and the ridges of Siria, is a place where the people are happy and humble. They are also very friendly and altruist. Mehmet Ates, programme coordinator, thinks that the experience has a lot of success because children and adults benefit from it.
The travelers who arrive to that area, with a small number of tourists, always break the routine of the native people who listen to the unheard and surprising stories with enthusiasm.
They also like to exchange impressions, in fact they enjoyed the company of foreigners. They listen to and discover different people although they can’t speak the native travelers languages.
A Kurdish cat with a yellow eye and other blue hangs around the porch.

==========================

Els Sotacoberts d’Ekinci

L’aire que circula pels sotacoberts d’Ekinci és un bàlsam quan l’estiu pica de valent. Ekinci? És un veïnat dels afores de la vella Antioquia, actualment capital de la província turca de Hatay (antic sultanat d’Alexandreta).
En els sotacoberts de les cases d’Ekinci es reben visites; s’hi llegeix; es fa la migdiada en una catifa (no he aclarit si és de les voladores); els marrecs hi juguen; s’hi bada; s’hi estén la roba; es parla a distància amb la veïna; s’hi menja... Ras i curt, hi passa la vida sense que la calor et faci la murga.
Tomàquets, cogombres, pebrots, formatge de cabra, pollastre trossejat, olives, melmelada de mores, mel... són els elements imprescindibles d’un dinar. Amb un pa, que recorda les creps bretones, es van prenent les racions directament dels plats i dels bols. Els regalims d’oli entre els dits són inevitables entre els babaus en fase d’aprenentatge.
A Ekinci, com a molts altres topants d’Àsia Menor, les cases estan per acabar (sol ser la façana i altres exteriors). Em diuen que ningú vol estirar més el braç que la màniga: «a mesura que tinc, inverteixo». En la via pública, molts carrers també han quedat per enllestir o part de les llambordes dels urbanitzats han estat mal col·locades. I, aleshores, és fàcil ensopegar. Per acabar-ho d’adobar, el polsim és omnipresent.
Ha estat en els sotacoberts d’Ekinci (n’hi ha uns quants en desús), on s’ha dut a terme, entre el 6 i 16 de juliol, la sisena edició del campus infantil Live with us, share with us. Es tracta d’una cita internacional de voluntaris de SERVAS disposats a aportar algun ensenyament i/o entreteniment creatiu als vailets de la contrada que diàriament assisteixen 3 hores al matí i 2 al capvespre. SERVAS Turquia (www.servasturkiye.org), els promotors de la idea, faciliten l’allotjament i la manutenció en llars de famílies locals. El voluntariat només ha d’assumir el desplaçament fins a Antakya (Antioquia en turc). Aquesta plana del pròxim Orient, entre la Mediterrània i les serralades de Síria, és una terra de gent humil i feliç. Les comoditats pels hostes són les justes. Però l’acollida dels convilatans és esplèndida. L’altruisme fa meravelles. Tant és així, que per Mehmet Ates, pare de la criatura, l’experiència estiuenca és un èxit ja que tothom, canalla i adults participants, «hi surten guanyant».
En els indrets escassament turístics, de l’estil d’Antioquia i rodals, el viatger cansat sempre arriba amb un farcell d’històries inaudites que trenquen la rutina dels locals. I en aquests casos, els més amatents paren l’orella, les novetats els sorprenen, intercanvien impressions, gaudeixen de la companyia... Quina cosa hi ha millor? En definitiva, escolten i descobreixen l’altre, fet que també és possible per mitjà del llenguatge no-verbal (quan els interlocutors desconeixen els respectius idiomes).
Un gat kurd amb ull groc i un altre de color blau ronda amunt i avall pel sotacobert.

==========================